Hola,
Us deixo a continuació el procés que he seguit i les dues propostes / hipòtesis per a l’anàlisi de la senyalètica de la nova Estació d’Autobusos de Lleida.
He començat fent una anàlisi de l’estat actual de la senyalització, identificant tant les seves mancances com els punts forts. A partir d’aquí, he treballat un estudi de referents i llenguatges visuals, explorant diferents formes de sistemes de wayfinding, materials, tipografies, paletes cromàtiques i usos de la iconografia. L’objectiu ha estat definir quins elements poden millorar la claredat, la coherència i l’experiència global de l’usuari dins l’espai.
Per a la primera hipòtesi, m’he inspirat en entorns institucionals contemporanis, amb una senyalització funcional, directa i molt clara. És un sistema basat en la simplicitat i la lectura immediata, que prioritza l’eficiència per sobre de l’experiència. Tot i ser molt efectiva a nivell funcional, pot resultar una mica freda i impersonal. En aquest cas, la proposta parteix d’una millora del sistema actual, sobretot pel que fa a la coherència visual i la jerarquia dels elements.
Per a la segona hipòtesi, he treballat a partir del context de l’espai i de la identitat de la ciutat de Lleida, entesa com un lloc amb un fort vincle amb el seu patrimoni i la seva història. En aquest sentit, he volgut integrar la memòria de l’antiga farinera present en l’edifici com a part del relat del projecte, generant una senyalització més narrativa, integrada i amb més càrrega experiencial.
Les dues hipòtesis poden funcionar correctament si estan ben desenvolupades, però la segona implica una major complexitat en termes d’execució, manteniment i costos. Quina de les dues creieu que té més potencial en aquest context?
Este es un espacio de trabajo personal de un/a estudiante de la Universitat Oberta de Catalunya. Cualquier contenido publicado en este espacio es responsabilidad de su autor/a.